Antecedents
Està comprovat que veure fumar o situacions relacionades amb el tabaquisme al cinema i la TV reforça l’ús del tabac entre els fumadors i facilita la recaiguda dels ex fumadors, però sobretot indueix a fumar els no fumadors, sobretot si són adolescents . Aquesta influència negativa sobre els joves és especialment preocupant perquè afecta més els adolescents teòricament amb menor risc de fumar, és a dir, els que treuen bones notes a classe, els que són menys propensos a assumir riscos o els que tenen pares no fumadors, que els adolescents més problemàtics. Avui es considera que veure fumar o situacions relacionades amb el tabaquisme al cinema i la TV és un problema seriós al món perquè genera el 37% de nous fumadors en edat adolescent.
Tot i la gravetat del problema, hi ha solucions eficaces i factibles per reduir la influència negativa de les escenes tabàquiques al cinema i TV. El tractat internacional que Espanya va subscriure el 2005 per reduir el consum de tabac indica que les mesures més eficaces per reduir la representació del tabac en cinema i TV, salvaguardant la legítima expressió artística, són: a) exigir als mitjans una certificació que no han rebut cap benefici a canvi de la representació de tabac, b) prohibir la utilització de marques o imatges de marques de tabac identificables, c) exigir una publicitat antitabàquica abans i durant l’emissió i d) exigir un sistema d’avaluació o de classificació de programes que tingui en compte la representació del tabac.
Objectius
La “impressió tabàquica” és la unitat escènica audiovisual que presenta, representa o evoca un producte de tabac o el seu consum i el conjunt conforma l’imaginari tabàquic. Com a objectius generals ens proposem 1) estimar la freqüència i la prevalença poblacional d’exposició a impressions tabàquiques a la programació televisiva durant l’horari de màxima audiència a Espanya, i 2) descriure l’exposició segons les característiques de les persones exposades, de les impressions emeses i dels programes que les emeten.
Metodologia
La primera fase del projecte contempla un estudi observacional de disseny transversal que analitza el contingut de la programació minut a minut i estima la freqüència de les impressions tabàquiques emeses per televisió a Espanya durant una mostra de 1260 hores d’emissió a 15 canals d’àmbit nacional (60% del share nacional) i tres autonòmics. Per això, s’enregistraran els programes i seran visualitzats per dos observadors entrenats per codificar amb mètodes estandarditzats les característiques de les impressions tabàquiques. La segona fase de l’estudi consisteix a combinar la informació anterior amb les de les audiències registrades de canals i programes per l’empresa Kantar Media (en un panell de 4775 llars) per obtenir: (1) la freqüència d’impressions tabàquiques rebudes i (2) la prevalença de població exposada a alguna impressió tabàquica segons diferents característiques sociodemogràfiques de l’audiència, la tipologia de les impressions i el gènere de programa. Els factors associats a l’imaginari tabàquic s’analitzaran amb models de regressió logística múltiple.
Durada
3 anys (gener 2021 – gener 2024)
Finançament
Institut Carlos III FIS PI19/01075 dotat amb 62.300,00 €
Equip investigador
Armando Peruga (IP) (ICO-IDIBELL)
Esteve Fernández (ICO-IDIBELL)
Olena Tigova (ICO-IDIBELL)
Dolors Carnicer (ICO-IDIBELL)
Laura Antón (ICO-IDIBELL)
Ariadna Feliu (ICO-IDIBELL)
Esteve Saltó (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya)
Félix Bosch (Fundació Esteve)
Juan Rey Pino (Universitat de Granada)